Per què fracassen moltes PIMES?

En aquest article Per què fracassen moltes PIMES?, em centro únicament en un dels principals motius degut al qual la majoria de les PIMES fracassen: “el tècnic convertit en empresari“, que es presenta de manera meridiana en el llibre “El mite de l’emprenedor”, de l’autor Michael E. Gerber de Paidós Editorial.

Com segurament ja sabràs, el 80 % de les PIMES no aconsegueix arribar als 5 anys de vida, i aquelles que sobreviuen arribaran només un 20 % als 10 anys. Dit d’una altra manera, de cada 1.000 empreses 200 arriben al primer lustre, i d’aquestes només 40 aconsegueixen complir 10 anys de vida. Resulta preocupant, doncs, que només un 4% de cada 1.000 empreses sobrevisquin fins als 10 anys i que moltes d’aquestes ho fan amb més pena que glòria. Davant d’aquest panorama tan poc encoratjador, és important conèixer un dels motius de fracàs més importants, en el qual molts emprenedors podran veure’s reflectits com “el tècnic convertit empresari”. El més important és poder reconèixer-se i reaccionar si encara s’està a temps.

Molts emprenedors creen la seva pròpia empresa, allò que l’autor anomena com el mite de l’emprenedor, que consisteix en l’impuls que molts treballadors, per compte d’altri, senten a l’hora de muntar la seva pròpia empresa. Entre ells es troben molts treballadors tècnics que, sent molt bons en els seus respectius llocs de treball, es plantegen muntar la seva pròpia empresa, tot pensant que “si sóc bo en el que jo faig, per què treballar per a un altre?”. Aquest supòsit per si sol és fatal, ja que l’únic que s’aconsegueix és crear o reproduir el seu propi lloc de treball en una altra empresa, la seva, però a la qual, a més, se li sumen molts altres conceptes empresarials que desconeix, com ara la comptabilitat, la gestió, els RRHH, etc. En la majoria dels casos s’acaba per fracassar.

El tècnic comença la seva nova activitat amb molt ímpetu i il·lusió i ho dóna tot, però aviat s’adona que el que únicament ha canviat és el seu lloc de treballal adquirir moltes més responsabilitats i problemes. La fase d’il·lusió inicial es converteix aviat en cansament i por i, aclaparat pels problemes, finalitza en desesperació i tancament. Si et muntes una empresa no pots actuar com un tècnic/treballador més, ets un empresari i has d’actuar com a tal.

El tècnic acostuma a viure en el present, en el dia a dia de la seva nova empresa i normalment no es preocupa massa del futur – pensament estratègic – ni de la seva gestió, ja que no té temps de fer-ho mentre està treballant.

Segons l’autor, tots tenim una part de tècnics, de directius i d’emprenedors, però aquests tres conceptes han de funcionar equilibradament per poder tenir èxit. El comportament correcte a l’hora de liderar l’empresa hauria de ser: tenir una part important de tècnic, en concret un 70% – treballadors, entregats i persistents per tirar endavant els projectes del dia a dia, lluitadors … – , però també hauríem d’actuar en un 20% com a directius – pensament estratègic, lideratge, anàlisi de processos i resultats, ordre, control, sistematització, predictibilitat, pragmàtic … – , i un 10% com a emprenedors – visionaris, il·lusió, somiadors, innovadors, futur… – . Si ens centrem únicament en la funció de tècnics/treballadors, que és la més habitual, però ens oblidem de les nostres altres “personalitats”, fracassarem tard o d’hora.

Tots tenim algun amic/ga ” emprenedor/a”, un visionari que està convençut que triomfarà per les seves grans idees i projectes, però si no disposa d’una part de directiu, un directiu contractat que ordeni i dirigeixi o sense una part tècnica que posi fil a l’agulla i treballi en el dia a dia, el més probable és que fracassi ràpidament. Si per contra se centra únicament en la seva faceta de directiu, però no existeix la faceta visionària i de futur d’un emprenedor, o la part més tècnica d’un treballador, també fracassarà estrepitosament. Finalment, i com ja s’ha dit, amb una personalitat únicament tècnica o treballadora, però sense la part directiva que supervisi i sense projecte de futur, es treballarà fins a l’extenuació i acabarà amb ell mateix i amb el seu projecte.

Resumint, no creïs la teva PIME si l’únic que vols és convertir la teva feina actual en una altra igual o similar, però en la que tu siguis el màxim responsable. Tenir una PIME implica que tu, o qui contractis, disposi de coneixements empresarials, de gestió, de màrqueting, de projectes, de comptabilitat, comercial, etc. A més, t’adonaràs que t’has convertit en un empresari i que tens una empresa, que podria seguir funcionant sense que sigui necessària la teva presència. Si la teva empresa no funciona quan faltes dos o més dies, el més probable és que, encara segueixis sent un treballador més – un tècnic – en la teva pròpia empresa, però, per a mi, això dista del concepte de “tenir” una PIME. Obre els ulls i canvia de mentalitat si vols fer créixer el teu negoci. Jo ja ho vaig haver de fer fa temps.

Et recomano les següents lectures :

“El mito del emprendedor – Por qué no funcionan las pequeñas empresas y que hacer para que funcionen”. Michael E.Gerber. Editorial Paidós empresa.

“Las siete disciplinas esenciales para crear una empresa competitiva”. Michael E.Gerber. Editorial Paidós empresa.

“ El cuadrante del flujo del dinero”. Robert T.Kiyosaki. Santillana ediciones – punto de lectura -.

De Francesc Hernández
Soci Fundador de SOLÉ & HERNÁNDEZ